\u201cSer\u00e9 el teu mirall\u201d\u00a0Premi Santa Eul\u00e0lia 2023<\/p>\n
\u201cBarcelona no \u00e9s Londres, ni Par\u00eds, ni Nova York. Aquestes ciutats es poden permetre el luxe de ser localistes: ning\u00fa no els far\u00e0 cap retret. Barcelona, en canvi, passa temporades en qu\u00e8 no s\u2019agrada gens. Em sembla que hi ha poques ciutats al m\u00f3n occidental que es mirin tan sovint al mirall i es preguntin si s\u00f3n m\u00e9s boniques que Blancaneu, les grans ciutats no es fan mai aquestes preguntes. Quan no s\u2019agrada gens, fa com les noies que han estat boniques i es reclouen a casa perqu\u00e8 ning\u00fa no els vegi els estralls de la decrepitud. D\u2019altres vegades, en canvi, es revifa i es torna restauradora. Aleshores es fa l\u00edftings per tot arreu.\u201d<\/p>\n
Aix\u00f2 deia Montserrat Roig en el seu llibre\u00a0Barcelona a vol d\u2019ocell.<\/p>\n
Explica molt b\u00e9 uns quants dels trets caracter\u00edstics de Barcelona, una bona part derivada del fet de ser la capital d\u2019una naci\u00f3 sense estat.\u00a0Ser\u00e9 el teu mirall\u00a0est\u00e0 situada al 2003, just abans d\u2019un d\u2019aquests moments cat\u00e0rtics barcelonins: el F\u00f2rum de les cultures. \u00c9s una novel\u00b7la protagonitzada per dos homes que es volen redimir, i que per aconseguir-ho expremen Barcelona, la manipulen, la violenten i alhora li demanen recer. Egoistes, volen que Barcelona els tregui les castanyes del foc. \u00c9s possible que alg\u00fa que va enlletgir i degradar Barcelona, es vulgui redimir abans de morir? I que ho faci, diguem-ne, destruint? S\u00ed, destruir per tal d\u2019expiar; per redimir-se a un mateix i, de passada, redimir la ciutat franquista, grisosa, corrupta que, tornant a parafrasejar Montserrat Roig, no s\u2019agradava gens. Barcelona, com Catalunya, \u00e9s seny i rauxa. Com aquesta novel\u00b7la.<\/p>\n
Llu\u00eds-Anton Baulenas.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"