En els pr\u00f2xims anys veurem fer eclosi\u00f3 en les societats modernes nous\/vells debats per a guanyar nous drets socials. Els primers passos per avan\u00e7ar cap a una proposta pol\u00edtica centrada en el dret a respirar est\u00e0 promoguda pel m\u00f3n del pensament; no ho fa de forma directa, per\u00f2 si des del punt de vista metaf\u00f2ric, com ho ha anat expressant el fil\u00f2sof itali\u00e0 Franco Berardi (Bifo), autor de\u00a0Respirant: Caos i poesia,\u00a0que en una entrevista explica com l\u2019estrangulaci\u00f3 d\u2019Eric Garner\u00a0 per un policia de Nova York pel simple fet de vendre cigarrets solts, el porta a reviure: \u201cparticipar en manifestacions que cridaven \u2018no puc respirar, no puc respirar\u2019 vol dir alguna cosa especial perqu\u00e8, de tant en tant, pateixo crisis respirat\u00f2ries. Per\u00f2 al mateix temps un dia en sortir de casa meva vaig sentir uns crits. Era una manifestaci\u00f3 de gent molt jove. La croada dels nens, com en molts llocs del m\u00f3n. La gent es manifesta contra l\u2019asf\u00edxia de la humanitat\u201d.<\/p>\n
Els fil\u00f2sofs Ana Pag\u00e8s i Arash Arjomandi, Juanjo Garbizu alpinista i escriptor, el m\u00fasic Mauricio Villavecchia i el periodista i escriptor Llu\u00eds Amiguet ens endinsarem en el dret a respirar com a met\u00e0fora del nostre temps.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"