Amb motiu de commemoraci\u00f3 dels cent anys del naixement de Pier Paolo Pasolini<\/p>\n
El b\u00e9 i el mal (Pierpaolo) vol escenificar l\u2019\u00faltim acte de la vida d\u2019alg\u00fa com ara Pier Paolo Pasolini, intel\u00b7lectual, creador, preocupat i gaireb\u00e9 torturat per elaborar una teoria passable i comprensible, per al segle xx, de l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019home i del b\u00e9 i del mal. Pasolini, com Milton (que intenta justificar les accions de d\u00e9u amb els homes) en realitat il\u00b7lumina les paradoxes i les contradiccions de la condici\u00f3 humana i tempteja les possibilitats d\u2019esperan\u00e7a i de desesperaci\u00f3 que lluiten en la seva \u00e0nima. Particularment interessant, el seu intent de conjugar comunisme i cristianisme. En el parad\u00eds perdut Milton fa que el veritable heroi, en el fons, sigui Adam, que s\u2019enfronta a un m\u00f3n en la creaci\u00f3 del qual no ha intervingut, amb dignitat i determini, conscient i turmentat per la seva responsabilitat en la caiguda, per\u00f2 que alhora s\u2019interroga sobre la benevol\u00e8ncia i just\u00edcia d\u2019un d\u00e9u capa\u00e7 de castigar amb tan tremendes conseq\u00fc\u00e8ncies. Pasolini, amb el comunisme, fa igual. Segons el socialisme humanista, el comunisme seria perfecte si al davant hi hagu\u00e9s bones persones. Per\u00f2 en el m\u00f3n, com en el parad\u00eds primigeni, hi ha persones tout court i les persones s\u00f3n imperfectes per definici\u00f3. Paradisos impossibles, doncs, el del comunisme i el del cristianisme. Al b\u00e9 i el mal (pierpaolo), el protagonista, sabedor de la condemna que ha caigut sobre ell, com la de d\u00e9u sobre Adam i Eva, va a trobar el botx\u00ed que l\u2019haur\u00e0 d\u2019ajusticiar. Per intentar de fer una mica de llum en el seu misteri, abans d\u2019anar-se\u2019n. Per intentar esbrinar, com l\u2019home del parad\u00eds perdut, el \u201cpla de d\u00e9u davant els homes\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"