En el declivi de la civilitzaci\u00f3\u00a0de l\u2019autom\u00f2bil, les ciutats s\u2019han omplert de bicicletes. En ple segle XXI, l\u2019imperi de la tecnologia ha de compartir la vida amb un artefacte del segle XIX que, malgrat que els retr\u00f2grads auguris dels exegetes del creixement sense l\u00edmits, \u00e9s un sin\u00f2nim de progr\u00e9s, harmonia i felicitat.<\/p>\n
L\u2019\u00fas de la bicicleta situa l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 al centre de l\u2019exist\u00e8ncia, perqu\u00e8 la bici \u00e9s part de la hist\u00f2ria de cadascun de nosaltres. Amb aquesta hem viscut passatges inoblidables de la infantesa i hem tastat les primeres proeses de l\u2019adolesc\u00e8ncia; i ara, confosos i atemorits pel frac\u00e0s col\u00b7lectiu que anuncien els nous temps, amb ella conquerim de nou l\u2019experi\u00e8ncia de la llibertat a la qual el ciclisme est\u00e0 estretament lligat.<\/p>\n
El ciclisme \u00e9s un humanisme modern. L\u2019\u00e8sser hum\u00e0 que pedaleja troba un nou sentit a l\u2019aventura de viure. Els ciclistes replantegen bona part de l\u2019avenir cultural de les. Les bicicletes reescriuen la petita hist\u00f2ria de cadasc\u00fa; canvien la vida.<\/p>\n
Pedalem, llavors existim.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"