Ramón Boldú canvia el focus, i de la seva habitual mirada autobiogràfica passa a centrar-se en la història d’Alan, un noi transgènere fan de Batman –era conegut com Bat Alan– que, amb 17 anys d’edat i després de patir seriosos problemes de bullying a l’escola, va acabar suïcidant-se. L’autor posa llum sobre una tragèdia amb una gens dissimulada vocació de conscienciació: servir d’ajuda per a evitar que se li faci la vida impossible a les persones diferents fins a tal punt que els agredits prenguin el desesperat camí de llevar-se la vida.
L’escriptora, periodista i activista Lolita Bosch, en un text molt revelador realitzat expressament per a Bat Alan. Biografia d’un assassinat social, incideix en què, a l’hora de donar una explicació a la tragèdia, la resposta majoritària de la premsa va ser la de mantenir que “Alan va morir perquè era transsexual. Res més allunyat i mesquí. Alan va morir per ser qui era i la seva intimitat no era assumpte nostre. D’una altra manera, si continuem buscant explicacions a la violència, acabarà semblant que sigui la violència qui atorga la raó. I que si aconseguim explicar per què succeeix, és comprensible. És a dir, que sempre té raó qui exerceix la violència. I això mai és així”. Es tracta de “deixar de preguntar-los a les víctimes – afegeix Bosch– per què patien assetjament (que és una pregunta repugnant i impune) i començar a preguntar als assetjadors què els passava, a les autoritats per què no actuaven, a les famílies de les víctimes com es protegien”.