32 ANYS ENTENENT EL MÓN DES DEL TEATRE

ALS NOSTRES TEATRES

  • E.V.A.

    Teatre Romea

    T de Teatre celebra els 25 anys dalt dels escenaris amb una aventura molt especial: E.V.A.. Després d’abordar temes com la maternitat, el sexe, les crisis generacionals i la pràctica escènica, el dolor serà el protagonista d’aquesta obra.

    E.V.A. és l'Escala Visual Analògica del Dolor i també és una comèdia dramàtica on quatre històries creuades de quatre ex-companyes d’escola ens faran reflexionar sobre el dolor, la seva poètica i les seves formes. El dolor físic, el crònic, el somàtic, el neuropàtic, el  dolor vital, el moral, el quotidià, el de l'ànima...

  • Pintamúsica

    Teatre Goya

    Un quadre blanc, quatre colors i música clàssica i popular en directe són els ingredients principals d’aquesta experiència creativa per a nadons i els seus acompanyants. Tres músics, actors i cantants són els encarregats de guiar-nos en aquest viatge creatiu a través de les estacions de l’any que ens porten a crear una adaptació del quadre “Dona i ocells en la nit” de Joan Miró. Això és Pintamúsica: un viatge sensorial per escoltar, mirar i crear!

    Teatre + art + música

  • El fantasma de Canterville

    Teatre Condal

    Lord Canterville convida a l’empresari nord-americà Hiram S. Otis i a la seva família a passar el cap de setmana al seu antic Castell prop d’Ascot, Anglaterra. Lord Canterville, propietari del Castell, adverteix els nous habitants que el fantasma de Sir Simon de Canterville, avant passat familiar, vaga per la casa des que va assassinar la seva esposa, Lady Eleonore.

    Però els nous inquilins, el senyor Otis, la seva esposa  Martha i la seva filla Virginia, no fan cas de l’advertència, sinó que es burlen constantment d’ell, tot i que el fantasma intenta pertorbar la pau de la família per activa i per passiva, per mantenir la seva reputació i el seu honor. 


    Consulta la nostra revista de La Temporada 2017-2018 amb la programació al detall de tots els teatres del Grup Focus 

  • ¿La vida es sueño? o #gwenismürfila

    La Villarroel
    Potser aquest muntatge tindrà alguna cosa a veure amb l’obra de Calderón de la Barca. O potser no. És fa difícil de saber, però aquesta és una obra de creació filosòfico-còmica que parla de la postveritat, així que deixeu les certeses a la porta.

    Són més de les deu del matí i la Mar (de nom artístic Mürfila), una de les actrius de ¿La vida es sueño? no s’ha presentat a l’assaig. Potser se la podria trobar fent ús de les xarxes socials que no dormen mai i que ens tenen controlats en tot moment. Potser se li podria enviar un WhatsApp o bé consultar el seu Facebook, el Twitter o el seu compte d’Instagram… Perquè possiblement mitjançant les xarxes podríem saber alguna cosa d’ella. Però, serà veritat el que esbrinem? O potser tot seran conjectures, hipòtesis o rumors?
    A partir d’aquest plantejament, la companyia Les Llibertàries analitza amb humor però fent-se preguntes i cercant respostes, un concepte que ha pres forma als nostres dies i que abans coneixíem amb noms diversos: ahir era manipulació o demagògia, avui és postveritat… L’espectacle es pregunta quina és la nostra responsabilitat individual en la creació d’aquest monstre i fins a quin punt tenim evidències que demostrin que aquelles coses que ens expliquen o que veiem a les xarxes, i que després contribuïm a difondre, són realment veritat. O si potser és que això ja no ens importa perquè vivim en una bombolla, en un somni i, ja se sap que els somnis només són això: somnis.
    És la nova creació escènica d’una companyia que es va donar a conèixer amb el muntatge Llibert i que parla en els seus espectacles d’assumptes que ens afecten directament, aquells afers particulars que acaben essent un reflex del que és universal. Un humor singular i un llenguatge escènic, verbal i visual rabiosament actual són algunes de les característiques dels espectacles de Les Llibertàries.
  • La cantante calva

    La Latina - Madrid

    Hace sesenta y siete años del estreno de ‘La cantante calva’, obra de un autor joven y desconocido al que, según él, no le gustaba el teatro. Eugène Ionesco estrenaba la que, podría decirse, se convertiría automáticamente en una obra culmen del teatro del siglo veinte y una de las obras más representativas del llamado teatro del absurdo. Una gran comedia que es en sí misma una gran tragedia.

    Se ha dicho que el teatro de Ionesco, el teatro del absurdo, podía suponer, en cierto modo, un teatro de advertencia social (así se llegó a catalogar a algunas de sus obras) creo que esa etiqueta queda obsoleta y que habría que reemplazarla por otra etiqueta que transformara la advertencia en condena. De ahí la urgencia de volver a despertar a la cantante, que su no-canción vuelva a recordarnos el galimatías social en el que nos encontramos y que nos deja tan perplejos y tan desorientados.

    Luis Luque

     

    Consulta nuestra programación de la temporada 2017-2018.