MÉS DE 30 ANYS ENTENENT EL MÓN DES DEL TEATRE

ALS NOSTRES TEATRES

  • Jerusalem

    Teatre Romea

    Pere Arquillué protagonitza un muntatge transgressor que va ser un dels més vistos del passat Festival Grec.

    Decadent, abandonat, patètic, però també valent i divertit... Així és l'antiheroi que protagonitza aquesta peça, aplaudida tant al West End com a Broadway.
    És el dia de Sant Jordi, patró d'Anglaterra, i en una localitat rural que aquell dia acull la fira del comtat, Johnny “el Gall” Byron surt del remolc on viu. Les autoritats el volen desnonar per poder construir al solar que ocupa i un pinxo li vol clavar una pallissa... És l'home més odiat del poble? Potser, però també és el més estimat: els amics volen que surti amb ells de festa i el seu fill el reclama perquè passin junts el dia visitant la fira... És una mena de Falstaff del nostre temps, un personatge modern però que al·ludeix constantment a una Anglaterra medieval idealitzada mentre beu, consumeix drogues o eludeix les autoritats que el persegueixen...  Tot plegat constitueix el retrat d'una Gran Bretanya que perd el contacte amb les arrels, l'estampa d'un món rural esclau dels seus propis mites que, en fer paleses les seves realitats més ombrívoles, fa miques les visions idealitzades de la vella Albió.
    El muntatge s'inspira en Jerusalem, un himne compost per Sir Hubert Parry sobre uns versos de William Blake el 1916. Extremament popular al país, el tema ha estat proposat fins i tot com a himne nacional anglès.
    Signa el muntatge un director de cinema i dramaturg, gran admirador de Harold Pinter, que es va fer conegut amb obres com Mojo (també convertida en un film el 1997). El porta a escena Julio Manrique, un actor i director sempre atent a les mostres més interessants de la dramatúrgia anglòfona contemporània, que ha signat muntatges que van d'El curiós incident del gos a mitjanit a La partida (Grec 2014), per esmentar-ne només alguns. Per interpretar el paper de Johnny (Mark Rylance en el repartiment original) compta amb Pere Arquillué, un actor amb una extensa i aplaudida trajectòria en teatre, cinema i televisió; i que ha demostrat el seu instint teatral apostant per posades en escena com la de Primer amor de Samuel Beckett (vista al Grec 2010), El Preu d’Arthur Miller (vista al Grec 2016), Art de Yasmina Reza (2018), entre d’altres.

  • La dona del 600

    Teatre Goya
    En Tomàs és vidu, té més de setanta anys, i el metge l’obliga a estar-se del cafè, la llet, la sal i dels greixos. Viu sol, i passa les hores com aquell que compta estels a mitjanit. Un bon dia, la seva filla Montse li du un regal inesperat: la maqueta d’un Seat 600. Ella, que és metgessa sense fronteres i es passa més temps lluny que no pas a prop, ha pensat que el regal mantindria en Tomàs entretingut; més encara, reconstruint una còpia a escala del vehicle que van tenir a casa durant tants i tants anys. El “confit”, com ells n’hi deien; el nom amb què la Carme, la dona d’en Tomàs, va batejar el 600 el dia que, fa un munt d’anys, ell el va dur a casa, per convertir aquell cotxe petit i bonic en un membre més de la família.
  • El pare de la núvia

    Teatre Condal

    En Francesc Ramon Pujols-Pinyol, mestre galeter i artífex de la marca global de les Galetes Pujols-Pinyol, està d'enhorabona. La Meritxell, la seva única filla, està a punt de casar-se amb el Bernat, un noi com cal i que és la nineta dels ulls d'en Francesc Ramon. El gendre ideal.

    Endut per l'emoció, el Francesc Ramon ha organitzat el “bodorrio” del segle. Ha convidat a amics, coneguts i desconeguts, contractat a la millor companyia de circ per a la canalla, l’orquestra simfònica més important de casa nostra per amenitzar la vetllada i l’empresa de pirotècnia més reconeguda del país per a la traca final.

    Però tot agafa un gir inesperat quan, el dia abans del casament, en Francesc Ramon descobreix amb espant que la mare del seu futur gendre va ser una antiga amant seva i que va parir al Bernat, el seu futur gendre, nou mesos després de la seva última infidelitat… El pitjor malson del Francesc Ramon és a punt de fer-se realitat: i si resulta que els nuvis són també germans?

  • Una història real

    La Villarroel

    Gestionar un dol no és gens fàcil. Però fer net és una necessitat, una teràpia beneficiosa per a l’ànima per poder tirar endavant. Cada persona troba la seva manera de portar-la a terme, alguns ho aconsegueixen sols i d’altres necessiten una petita ajuda externa. Però què passa quan els buits emocionals i educatius fan que un jove busqui refugi desesperadament? Què pot portar un jove de família progressista a coquetejar amb l’ultra dreta supremacista? És la por? La solitud? O la manca de referents sòlids?

    Un adolescent que se sent desemparat i incomprès. Un pare absorbit per la seva professió. Un dol per gestionar. Una novel·la pendent de ser publicada. Una butaca atrotinada, plena de records, al bell mig del menjador. Un secret que pot acabar amb tot. I a l’exterior, el món no sembla anar millor: el discurs de la por agafa força, les esquerdes del pensament progressista són cada vegada més grans, l’individualisme ferotge impera. La clau és la supervivència.