32 ANYS ENTENENT EL MÓN DES DEL TEATRE

ALS NOSTRES TEATRES

  • Casa de nines, 20 anys després

    Teatre Romea

    En l'escena final de l'obra mestra d'Ibsen del 1879, Nora Helmer pren la sorprenent decisió de tancar la porta a la seva vida anterior: deixar el marit i fills, i començar una vida en solitari. A Casa de nines, 20 anys després han passat 20 anys des que la Nora va marxar de casa. Ara, algú pica sobre aquella mateixa porta. La Nora ha tornat. Però per què? I què pot significar per als que va deixar enrere?

  • Fedra

    Teatre Goya

    Fedra, la reina de l’Illa del Volcà, està malalta: ni menja ni parla ni dorm. Els metges són incapaços d'esbrinar l'origen del seu patiment i el país sencer camina preocupat pel seu estat de salut. Alguns diuen que s'ha tornat boja. Uns altres, que les llargues absències del seu espòs, el rei de l’illa, han acabat per devastar i assolar el seu cor, però ningú coneix la veritat i tots s'equivoquen. I és que la gran responsable de la dolència de Fedra no és una altra que una passió que la turmenta des de fa temps i que ja no pot reprimir; un erotisme immoral i impúdic, un desig violent i indòmit, un amor presoner i indecent.

  • Les Feres de Shakespeare

    Teatre Condal

    Pàdua, Itàlia, 1594. El sol brilla i la foscor de l’Edat Mitjana queda lluny. L’home comença a sospitar que la terra és rodona, ha descobert Amèrica i fins i tot el clítoris. El progrés, l’art i la ciència envaeixen els carrers acabats de pavimentar. “La llibertat de Pàdua és universal per a tothom”, proclama el lema de la seva universitat. Però entre escultures de marbre polit i cortines de seda fina, descobrim una societat ancorada en el passat, fonamentada en el patriarcat i els valors medievals. L’home és el centre i mesura de totes les coses. Quin és, però, el lloc de la dona?

    Per poder trencar amb el paper que els ha tocat fer i esdevenir allò que decideixen ser, a les dones només els queda una opció: desplegar la seva fúria. Una història brutal sobre tres dones, Caterina, Bianca i Lucenzia, que a través de la seva intel·ligència, el seu valor i la seva determinació aconseguiran transformar el seu destí. Lucenzia es disfressa d’home i arriba a Pàdua per poder estudiar a la universitat. Bianca inicia un nou camí per descobrir la seva identitat. Caterina es rebel·la contra un casament forçat i emprèn una lluita per alliberar-se del seu botxí.

    Els Pirates Teatre, 18 anys de música, humor, poesia, cabaret i molt teatre a Barcelona i Europa

    Aquest any, Els Pirates Teatre celebren 18 anys de trajectòria. La companyia va néixer a Barcelona l’any 2001. Formada per catorze persones de diferents disciplines, els membres de la companyia sempre han compartit les ganes de crear i jugar sobre l'escenari. Oberts a diferents gèneres escènics i autors, els espectacles de la companyia mantenen forts vincles amb la música i proximitat amb el públic. La companyia, que deu el seu nom al primer espectacle que van portar a escena, 'Els Pirates de Gilbert i Sullivan', suma en aquests 18 anys un total de 30 espectacles. Les produccions d’Els Pirates Teatre s’han pogut veure en diversos teatres de la ciutat de Barcelona i han fet el salt a Europa. ‘Nit de reis (o el que vulgueu)’ es va poder veure al Festival Shakespeare im Neuss (Alemanya) i van portar l’espectacle inèdit de poesia visual 'Teatre de carrer' de Joan Brossa a París, Venècia i Düsseldorf.
  • Les noies de Mossbank Road

    La Villarroel

    Les noies de Mossbank Road és una història que ens parla d’amistat, de l’amistat que sorgeix en un espai de llibertat com és un pis d’estudiants, lluny del pes de la família.
    I és en aquesta casa d’estudiants, entre els 18 i els 19 anys, que les tres protagonistes faran “l’estirada” juntes, i juntes tastaran la llibertat de poder descobrir qui són més enllà del que els pares o l’entorn han projectat damunt de cadascuna d’elles.
    Seran només un parell d’anys, però el que compartiran serà tan pur, tan de veritat, que aquests anys les marcaran per tota la vida.
    La Di, la Viv i la Rose comparteixen casa d’estudiants durant dos anys de la seva vida. Totes tres són molt diferents entre elles, però acabaran fent d’aquesta casa una nova llar i les unes de les altres una nova família.
    Aquesta casa serà un refugi que construiran a base de desitjos, de pors i de projeccions de futur. Sembla que res dolent els pot passar quan són al refugi (Mossbank) les tres juntes.
    ROSE: “Diuen que es pot sobreviure al desert només amb dàtils. Vosaltres sou els meus dàtils.”
    Però el costat més fosc de la vida irromprà dins el refugi interromprà aquest flux de vida que és Mossbank. Aquest fet les afectarà profundament, fins al punt que a partir de llavors les decisions de les protagonistes estaran d’alguna forma marcades per aquest succés i, malgrat la seva joventut, determinaran les seves vides.
    Inevitablement, el pis d’estudiants té un temps determinat de vida i arriba un punt en què Mossbank deixarà de ser un lloc físic per convertir-se en un espai interior que les acompanyarà sempre.
    L’obra ens parla amb humor de l’amistat, l’amor, la solitud i la inevitabilitat de la vida. Serem espectadors d’aquest moment tan especial com és el naixement de Mossbank, i anirem seguint les protagonistes al llarg de les seves vides.
    El pas del temps serà implacable, però a elles sempre els quedarà Mossbank.