MÉS DE 30 ANYS ENTENENT EL MÓN DES DEL TEATRE

ALS NOSTRES TEATRES

  • La scala di seta

    Teatre Romea

    Òpera en un acte estrenada el 9 de maig de 1812. Fou la tercera de les cinc farses que l'empresari Antonio Cera va encarregar Rossini pel teatre San Moisè de Venècia. El llibret, escrit per Giuseppe Maria Foppa, adapta una obra teatral d'Eugène de Planard.

    L'acció transcorre a París, a meitats del segle XIX. El vell Dormont ha promès en matrimoni la seva pupil·la Giulia. La jove, però, s'ha casat d'amagat amb Dorvil. Cada nit la visita enfilant-se per l'escala de seda que ella l'hi llença per la finestra. Dorvil es mostra neguitós amb l'arribada del pretendent, però Giulia té un pla. Sap que la seva cosina està enamorada d'ell i pensa que podrà deslliurar-se del compromís quan es coneguin personalment. El criat Germano ho enreda tot afavorint els equívocs i confusions, però finalment s'aclarirà la veritat i tot es resoldrà feliçment.

    “De les cinc farses venecianes, potser La scala di seta sigui la més divertida de totes. La meva posada en escena planteja l’òpera com una sitcom a l’estil de Friends o The Big Band Theory, posant en relleu la comicitat de les situacions. L’acció transcorre a la sala de l’apartament de Giulia, amb portes que donen a altres habitacions que no veiem mai, com passa a les sèries, però que generen una dinàmica àgil d’entrades i sortides. Les reaccions dels personatges, quan afronten les seves desgràcies o obstacles, ens fan riure per la seva barreja tragicòmica i ens mostren, alhora, la lleugeresa de la vida i les febleses de la condició humana. Hi intervenen molts ingredients propis de la comèdia, com ara l’ús d’un tempo ràpid per l’acció, la sorpresa, els amagatalls, tibar l’embolic fins a l’extrem… i tot plegat, acaba provocant en el públic un riure sorollós que demostra com de viva és l’òpera rossiniana”. 

    Anna Ponces, directora d’escena

     

  • Esperando a Godot

    Teatre Goya
    Vladimir (també anomenat Didí, interpretat per Alberto Jiménez) i Estragón (Conegut com a Gogó, Pepe Viyuela) esperen l'arribada de Godot al costat d'un camí, al costat d'un arbre. Passen el temps conversant i a vegades discutint. Els interromp l'arribada de Pozzo (Fernando Albizu), un home cruel que afirma ser l'amo de la terra on es troben, i que porta lligat del coll al seu criat Lucky (Juan Díaz), a qui sembla controlar per mitjà d'una llarga corda. Després de la partida de Pozzo i Lucky, un Noi (Jesús Lavi) arriba amb un missatge de Godot: “Aparentment, no vindrà avui, però vindrà demà a la tarda”.
  • Alguns dies d'ahir

    La Villarroel

    Una família veu capgirada la seva quotidianitat amb els fets polítics que s’esdevenen a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre de l’any 2017.

    La Rosa, el Jaume i els seus fills, la Laura i el Jofre, es retrobaran al menjador de casa seva en cinc ocasions. Cinc “dies després”. Cinc dies posteriors a moments que van marcar aquells mesos. En aquestes cinc jornades, compartiran els dubtes, les preguntes, els anhels i els patiments que els va provocant tot allò que se succeeix als carrers.

    Al voltant de la taula, tots ells aprendran a comprendre els pensaments i les postures dels altres, faran tot l’esforç possible per conversar i per entendre’s, i hauran de trobar la manera de perdonar les faltes i de guarir les ferides que els hagin produït tots aquests dies dins d’aquest llarg viatge emocional i polític.