32 ANYS ENTENENT EL MÓN DES DEL TEATRE

ALS NOSTRES TEATRES

  • La partida d'escacs

    Teatre Romea

    En un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de la Segona Guerra Mundial hi coincideixen el campió mundial d’escacs, Mirko Czentovicz, i el senyor B., un burgès vienès que fuig dels nazis. Tots dos s’enfrontaran en una partida que no sabem com pot acabar.

  • Fedra

    Teatre Goya

    Fedra, la reina de l’Illa del Volcà, està malalta: ni menja ni parla ni dorm. Els metges són incapaços d'esbrinar l'origen del seu patiment i el país sencer camina preocupat pel seu estat de salut. Alguns diuen que s'ha tornat boja. Uns altres, que les llargues absències del seu espòs, el rei de l’illa, han acabat per devastar i assolar el seu cor, però ningú coneix la veritat i tots s'equivoquen. I és que la gran responsable de la dolència de Fedra no és una altra que una passió que la turmenta des de fa temps i que ja no pot reprimir; un erotisme immoral i impúdic, un desig violent i indòmit, un amor presoner i indecent.

  • Ballet de Barcelona

    Teatre Condal
    El Ballet de Barcelona és la companyia recentment creada sota la direcció artística de Chase Johnsey, ballarí amb una llarga trajectòria a Les Ballets de Trockadero de Monte Carlo, Primer Artista durant el 2018 a l’English National Ballet, guardonat com a “Millor Ballarí Masculí” als National Dance Awards del Regne Unit i nominat a la “Millor Interpretació Masculina” en el paper de Paquita. 
    El Ballet de Barcelona és una jove i dinàmica formació de ballarins que destaquen per la seva tècnica, versatilitat i virtuosisme, fet que posaran de manifest amb un programa configurat per diverses peces clàssiques al primer acte i una estrena mundial a la segona. A més, per celebrar el naixement d'aquesta companyia de ballet, es compta amb la presència destacada d’Antonio Carmena, coreògraf i ex solista del New York City Ballet. Amb ell podrem gaudir a més de l'estil de ball nord-americà Balanchine, que poc sovint es veu als nostres escenaris.
    Per una banda gaudirem de peces com l’Ocell Blau o “Jewells” de La Bella Dorment, El Corsari i La Mort del Cigne interpretada pel mateix Johnsey, qui ha fet història per ser el primer home que ha interpretat rols femenins en una companyia tradicional (ENB).
    El segon acte s’encetarà amb “Together” coreografia d'Antonio Carmena creada especialment pel Teatre Condal i pel Ballet de Barcelona i a l’objecte de mostrar des d’un bon començament el talent i potencial de la formació que arrenca amb gran il·lusió una nova etapa amb la qual es pretén atorgar un nou segell de qualitat en matèria de dansa a la capital catalana.
  • Les noies de Mossbank Road

    La Villarroel

    Les noies de Mossbank Road és una història que ens parla d’amistat, de l’amistat que sorgeix en un espai de llibertat com és un pis d’estudiants, lluny del pes de la família.
    I és en aquesta casa d’estudiants, entre els 18 i els 19 anys, que les tres protagonistes faran “l’estirada” juntes, i juntes tastaran la llibertat de poder descobrir qui són més enllà del que els pares o l’entorn han projectat damunt de cadascuna d’elles.
    Seran només un parell d’anys, però el que compartiran serà tan pur, tan de veritat, que aquests anys les marcaran per tota la vida.
    La Di, la Viv i la Rose comparteixen casa d’estudiants durant dos anys de la seva vida. Totes tres són molt diferents entre elles, però acabaran fent d’aquesta casa una nova llar i les unes de les altres una nova família.
    Aquesta casa serà un refugi que construiran a base de desitjos, de pors i de projeccions de futur. Sembla que res dolent els pot passar quan són al refugi (Mossbank) les tres juntes.
    ROSE: “Diuen que es pot sobreviure al desert només amb dàtils. Vosaltres sou els meus dàtils.”
    Però el costat més fosc de la vida irromprà dins el refugi interromprà aquest flux de vida que és Mossbank. Aquest fet les afectarà profundament, fins al punt que a partir de llavors les decisions de les protagonistes estaran d’alguna forma marcades per aquest succés i, malgrat la seva joventut, determinaran les seves vides.
    Inevitablement, el pis d’estudiants té un temps determinat de vida i arriba un punt en què Mossbank deixarà de ser un lloc físic per convertir-se en un espai interior que les acompanyarà sempre.
    L’obra ens parla amb humor de l’amistat, l’amor, la solitud i la inevitabilitat de la vida. Serem espectadors d’aquest moment tan especial com és el naixement de Mossbank, i anirem seguint les protagonistes al llarg de les seves vides.
    El pas del temps serà implacable, però a elles sempre els quedarà Mossbank.