30 ANYS ENTENENT EL MÓN DES DEL TEATRE

ALS NOSTRES TEATRES

  • Ahora todo es noche

    Teatre Romea

    Todo el que está en la Gloria y en la Luz mendiga.
    (León Bloy)

    Es van tornar invisibles, tan acostumats com ja estem a veure'ls, dormitant als vestíbuls de les estacions i aeroports, remenant en els contenidors d'escombraries, fent cua als menjadors benèfics... Els veiem tan llunyans i amb prou feines la quantitat d'una mensualitat ens separa d'ells. Els llançats per la borda de les seves destinacions, els nàufrags a la foscor d'un món hostil. De vegades en silenci creuen la nostra consciència, encara que els evitem com el petó del leprós, perquè la seva pobresa ens interpel·la: Qui creu que té alguna cosa per sempre?

    Aquests captaires deixen les seves petjades en les cendres de la vida, conserven les brases d'una flama antiga, una fúria davant el temps, que d'alguna manera els entronitza; reis sense regne; l'home desterrat entre escombraries, sense més llum que l'esperança d’una mirada des del cel. Qui no ha demanat caritat per alguna cosa alguna vegada?

    Liquidació d'existències, aquestes consagrades al teatre, conscient que la nit s'acosta, i que lluny de la complaença, segueixen despullant el seu estil de qualsevol retòrica, de qualsevol vestidura estètica, buscant perviure en la tensió i el risc de la creació, que segueix reflexionant en el que han estat les seves constants: les devastacions del temps, la crítica a la desertització espiritual, l'escenari com a setge vivencial.

    Aquí hi ha l'univers d'una companyia, les seves ferides i cicatrius, seva el seu desarborat imaginari, la seva esquinçada veu, els seus personatges desnonats. Eco de litúrgia, tints esperpèntics i regust de tragèdia, un humor pertorbador i un compromís poètic insubornable. Els peus en els clàssics i la mirada en l'horitzó de noves formes de parlar a l’ànima de cada home. Tradicionals i rupturistes, contradicció viva, contracorrent sempre, passió de quatre dècades pels escenaris del món: La Zaranda, teatre inestable d'enlloc, compleix quaranta anys al fons del temps.

  • Don Joan

    Teatre Goya
    Julio Manrique es posa a la pell del personatge més seductor de la història del teatre.
    David Selvas dirigeix una adaptació actualitzada del personatge més llibertí, infidel, seductor, hipòcrita i vividor de la literatura universal. Una revisió contemporània de la figura de Don Joan, un dels mites indiscutibles de la modernitat europea.
    Julio Manrique protagonitza el clàssic de Molière, que va convertir el seu llibertí en un home decidit a enfrontar-se a les pors metafísiques, disposat a defensar a qualsevol preu la llibertat del pensament.
  • DESCONCERTO

    Teatre Condal
    Amb el bagatge de l’experiència i amb la “solvència contrastada” de l’espectacle Concerto a Tempo d’Umore, a desCONCERTO es fa un pas més enllà per apropar i endinsar al gran públic en la música clàssica a través d’una experiència única, híbrida, fruit de l’encreuament impossible del ritme i l’expressivitat del teatre gestual, la delicadesa dels autors clàssics i la dificultat de la seva interpretació, amb virtuosisme, imaginació i riures.
    Això és el que ens proposen Jordi Purtí i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.
    Tot comença quan s’obre el teló i els músics son atrapats per sorpresa, en l’espera del Director d’orquestra. Un a un van fent la seva presentació, fent una versió d’un clàssic de Mozart, amb característiques musicals de diferents països i continents.
    Un cop arriba el Director s’inicia la lluita entre el seu repertori i el de l’orquestra.
    Amb això es van alternant les dues propostes: Repertori de partitura original.
    Repertori a partir de l’original amb variacions i improvisacions.
    Hi ha una història d’amor i desamor, una lluita de virtuosisme, les quatre estacions de Vivaldi abreviades, una persecució musical i gestual, la platea que assaja, la venjança del Director a través d’un comandament...
    Música i humor gestual.
    Un concert teatral dirigit, pensat i adequat per a tots els públics, en un espectacle recomanable tant als amants de la música com als que creuen que desconeixen els clàssics i pels que els descobriran.
    Una invitació a deixar-se seduir per 13 musics-actors que interpreten un repertori musical imprescindible.
  • La calavera de Connemara

    La Villarroel

    Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.
    El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l'anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l'Oona, ella era l'amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.
    Durant uns pocs dies, cada tardor, l'avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l'encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l'ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts.
    Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d'exhumar les restes de l'Oona. I els rumors que l'acusen d'haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics.
    Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.
    Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d'amor i ossos.

    Iván Morales
     

  • Dos más dos

    La Latina - Madrid
    .