EL TEATRE ÉS LA NOSTRA MANERA D'ENTENDRE EL MÓN

ALS NOSTRES TEATRES

  • Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano

    Teatre Romea

    A més de ser un dels pensadors més coneguts de l'antiga Atenes i mestre de Plató, Sòcrates està considerat el pare del pensament occidental. Ell, un savi que no va voler escriure els seus pensaments perquè trobava que tothom havia de desenvolupar els seus propis, va ser l'autor d'aquella irònica expressió amb què la Humanitat reconeix avui la seva ignorància: Només sé que no sé res. Sòcrates serà jutjat i condemnat pels seus conciutadans després d'haver denunciat la corrupció a Atenes i d'haver advertit contra el paper supersticiós i manipulador de la religió oficial. Acusat de menystenir els déus i corrompre la joventut, es va negar a fugir, com li proposaven els seus deixebles, quan va ser condemnat a ingerir una copa de cicuta. I la seva mort es va convertir en una de les més famoses de la història.

    Durada: 1 hora i 30 minuts

    Mario Gas escriu sobre el pensador d'Atenes.
    No cabe la menor duda de que Sócrates es una figura fundamental del pensamiento occidental. Su aura sigue proyectándose a través del tiempo hasta nuestros días. Su búsqueda de la verdad, su indagación, mediante el diálogo, sobre la moral, la honestidad, la justicia, el conocimiento del hombre- dando por supuesto que el inicio es siempre una pregunta que incide en el no conocimiento-, le convierten en un ser singular y por supuesto, en un ser peligroso para cualquier tipo de hipocresía, ya sea individual, colectiva, o incluso estatal y… democrática.

    Es esa condición insobornable lo que le lleva -tras una larvada inquina incubada durante más de veinte años-  a ser acusado por seres insidiosos cercanos al poder, de perversor de la juventud y negador de los dioses oficiales. El resultado, avalado por parte de la ciudadanía, no puede ser más terrible e injusto: la ingesta de la cicuta que le producirá la muerte.

  • La partida

    Teatre Goya

    Una partida de pòquer serveix d’excusa a un dels grans noms de la dramatúrgia britànica per posar en escena un joc de cartes i testosterona, una comèdia d’homes que parla, entre d’altres coses, de pares i de fills.

    Després d’haver interpretat el John de Senyoreta Júlia al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra en el restaurant on passa tot (a Londres en l’original, a Barcelona en aquesta posada en escena); "no es juga a les cartes, es juga a l’home”.

    Sis personatges amb vida pròpia, d’aquells que només aconsegueix crear la millor escriptura teatral, transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat, a la veritat i la mentida,  passant per l’èxit i el fracàs.

    Quin dels jugadors ha guanyat la partida en realitat?

    Durada: 2 hores

  • Caiguts del cel

    Teatre Condal

    La vida tranquil·la i feliç d'una parella petit burgesa de mitjana edat es veu trastocada bruscament quan, un bon dia, sense motiu ni explicació aparents, comencen a aparèixer diners dins el menjador de casa seva. La situació s'embolica quan s'hi veuen implicats la dona de fer feines estrangera de la parella i un peculiar veí molt inquietant. I tot, per arribar a un final absolutament inesperat que cap espectador no hauria de revelar.

    Caiguts del cel és una comèdia que fa plorar de riure i, és al mateix temps, una metàfora punyent del sistema capitalista i un retrat àcid i divertidíssim d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.

    Durada: 1 hora i 45 minuts

  • Bangkok

    La Villarroel

    En un aeroport buit de la geografia espanyola, apareix un misteriós ancià amb un bitllet per volar a Bangkok. Allà es troba amb l’única persona que encara treballa en aquelles instal·lacions; un jove guàrdia de seguretat. Aquest l’informa de la impossibilitat de realitzar el viatge que havia planejat: en aquell aeroport no hi ha avions. Mai n’hi ha hagut. Es tracta d’un aeròdrom que malgrat haver estat inaugurat, mai ha estat operatiu. Davant la incredulitat i la insistència del viatger, el guàrdia de seguretat li permet quedar-se. A partir d’aquest moment s’inicia entre els dos un diàleg en què no només es qüestionaran les seves vides, les seves feines i la situació política en què estan immersos, sinó que també es revelarà, a poc a poc, l’autèntica naturalesa de la seva trobada.

    Antonio Morcillo narra en clau de tragicomèdia la relació d’un vigilant de seguretat amb un viatger que es presenta amb bitllet i maletes amb la intenció de volar a Bangkok, a un aeroport construït i abandonat en algun lloc d’Espanya. En paraules del propi autor: "l'obra conté molt d’humor negre, sarcasme i ironia. És una crítica ferotge a la política econòmica del país i a les conseqüències d’un sistema que ha creat situacions grotesques". Bangkok, a més, està protagonitzada per l'actor Carlos Álvarez-Nóvoa guanyador del Premi Goya al millor Actor Revelació per la pel·lícula Solas.

    Obra guanyadora del XXII Premi SGAE de Teatre 2013

    Durada: 1 hora i 20 minuts

    Espectacle en castellà

  • La oración flamenca

    La Latina - Madrid

    La Oración Flamenca surge como fruto de un compromiso que el guitarrista Tito Losada adquiere con Dios a raíz de circunstancias personales. Se trata de una obra que conjuga la solemnidad religiosa y el fervor flamenco con la contemporaneidad visual, siguiendo el rito cristiano de la misa con una mirada intercultural e interreligiosa. En ella, la fusión del flamenco y el poder escénico se dan la mano con una escenografía rompedora. Se recrea, de este modo, una historia universal de búsqueda existencial que gusta a todos los amantes del arte (sean éstos creyentes o no), al tiempo que se configura un espectáculo que recuerda, por su modernidad, complicidad espiritual y recursos emotivos y musicales de celebración, al góspel de Nueva York.