EL TEATRE ÉS LA NOSTRA MANERA D'ENTENDRE EL MÓN

ALS NOSTRES TEATRES

  • La partida

    Teatre Romea

    Una partida de pòquer serveix d’excusa a un dels grans noms de la dramatúrgia britànica per posar en escena un joc de cartes i testosterona, una comèdia d’homes que parla, entre d’altres coses, de pares i de fills.

    Després d’haver interpretat el John de Senyoreta Júlia al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà dels joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra, en el restaurant on passa tot (a Londres en l’original, a Barcelona en aquesta posada en escena) “no es juga a les cartes, es juga a l’home”.

    Sis personatges amb vida pròpia, d’aquells que només aconsegueix crear la millor escriptura teatral, transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat, a la veritat i la mentida,  passant per l’èxit i el fracàs. Quin dels jugadors ha guanyat partida en realitat?

  • El zoo de vidre

    Teatre Goya Codorníu

    El zoo de vidre (The Glass Menagerie), primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d’Amanda, la mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta.
    Dirigida per Josep Maria Pou, i amb Míriam Iscla interpretant el paper de la mare, s’estrenarà al Teatre Goya Codorníu aquest mes de maig.

    Durada: 2 hores i 15 minuts (entreacte inclòs)

  • La extraña pareja

    Teatre Condal

    Félix és un home de mitjana edat, meticulós i obsessionat amb l’ordre i la neteja, que és expulsat de la llar familiar per la seva esposa. Davant aquesta situació a Félix no li queda altra opció que recórrer al seu amic Oscar, perquè li permeti compartir el seu apartament. El problema arriba quan Félix descobreix que el caràcter de l’Oscar és diametralment oposat al seu, doncs es tracta d’un tipus despreocupat i tronera. La convivència no serà senzilla en absolut.

  • Mata'm

    La Villarroel

    Amb un tret, un crit i un assassinat que té molt de suïcidi, així comença i acaba Mata’m . Una obra amb tocs d’humor embeguts en Chartreuse verd que atrapa des del primer moment i que ens convida a reflexionar sobre els nostres anhels i expectatives.

    Un home cansat de viure, un expresidiari que acaba de sortir de la presó però ja hi vol tornar, una ex prostituta amb el desig esbarriat, una adolescent idealista que es pensa que balla bé i vol ser americana. Tots aquests personatges compartiran i viuran una mateixa història, tot i que des de llocs ben diferents. L’edat i l’experiència marquen trajectes ben distints. L’obra vol ser una comèdia negra, un drama blanc, una tragèdia poètica, un vodevil filosòfic. Una obra esquitxada d’humor i d’unes imatges sorprenents i plenes de poesia.

    Els nostres somnis i desitjos, allò que anhelem, sigui ballar davant d’un rei, ésser estimats o simplement morir, són de fet els grans protagonistes d’una obra teatral propera i absorbent que signa l’actor, director i dramturg Manel Dueso, autor de peces com Sara i Simon, Estriptis, Matem els homes i Fortuna accidental, entre d’altres.

    No recomanat per a menors de 18 anys

  • Toom Pak. Reciclart 2.0

    La Latina - Madrid

    La traducción literal de Toom-Pak es “rescatadores de residuos”, y es muy poca la información que tenemos sobre esta tribu. No se sabe de donde provienen, pero se los localiza en los “nuevos continentes” descubiertos en los océanos atlántico y pacífico, en el gran vertedero de residuos electrónicos de Ghana, en el irónicamente llamado Jardín Gramacho de Río de Janeiro y en cualquier gran superficie en la que nos hemos tomado la libertad de convertir su extensión en un vertedero al que enviamos nuestros residuos, nuestros deshechos, en definitiva, todo aquello que despreciamos.
    Cuenta la leyenda que es tal el desprecio que mostramos por las cosas que nosotros mismos creamos y por las que nos han sido regaladas por la naturaleza, que ésta no ha tenido más remedio que compensar la arrogancia y el menosprecio del hombre creando de nuestra propia basura a los Toom-Pak, un hombre nuevo dispuesto a valorar cada despojo, y a retornar a la vida nuestros residuos creando con ellos algo hermoso. Los Toom-Pak son música, ritmo, acción, creatividad e inconformismo, los Toom-Pak han sido concebidos para llenar de vida, arte y alegría los espacios físicos y los espacios intangibles que habíamos invadido con nuestro desprecio. Los Toom-Pak somos cualquiera que nos neguemos a conformarnos y a vivir en los vertederos del alma.

    Reciclart 2.0 es un espectáculo en el que la emoción provocada por la música se funde con la sorpresa que causan los instrumentos, y con la energía transmitida por los Toom-Pak.
    Bidones, radiales, tuberías, llantas, cubos, palos, botellas… objetos todos procedentes de la basura y convertidos por arte de los Toom-Pak en instrumentos sonoros, en portadores de vigor, felicidad y emoción.
    La cultura Hip Hop está presente en Reciclart 2.0 en forma de danza. Break Dance, Funky y Capoeira nos muestran como los jóvenes con menos recursos económicos y de los lugares menos favorecidos se expresan a través del baile.