EL TEATRE ÉS LA NOSTRA MANERA D'ENTENDRE EL MÓN

ALS NOSTRES TEATRES

  • Els veïns de dalt

    Teatre Romea

    Sens dubte, una de les aventures més grans i ambicioses que qualsevol de nosaltres pot arribar a experimentar en aquesta vida és la de viure en parella. Un repte majúscul, ple d’adversitats i obstacles en què la lluita s’esdevé en el dia a dia, les trinxeres són infinites i el consol davant les ferides i les esgarrinxades sofertes sovint és escàs o poc saludable. Així i tot, els homes i les dones seguim de forma inexplicable intentant-ho.

    Per això mateix, estic convençut que sols amb ironia i sentit de l’humor és possible escriure sobre aquesta tragèdia que ens persegueix des dels orígens dels temps i de la qual no ens podem deslliurar.

    I què hi tenen a veure els veïns de dalt amb tot això? Doncs que ells són els culpables que ara estigueu llegint aquestes línies.

    Fa un parell d’anys, uns nous veïns van ocupar el pis de sobre on vivim amb la meva família. De seguida vam començar a sentir sorolls estranys, a qualsevol hora, sempre seguits d’una gran varietat de gemecs i esbufecs. Sens dubte per a mi va ser inspirador, i així, sense voler-ho, em van acabar regalant la que ha acabat sent la meva primera obra de teatre. Així que va per ells. Cesc Gay

    Durada: 1 hora i 25 minuts

  • Las amistades peligrosas

    Teatre Goya

    Carmen Conesa interpreta la ‘Marquesa de Merteuil’ i Edu Soto el ‘Vizconde de Valmont’, junts juguen a la seducció, a la irreverent i sensorial versió de Las amistades peligrosas. El discurs llibertí i sensual del clàssic de Choderlos de Laclos hi és present amb la combinació d’amor, humor, perversió i poder, en aquest muntatge dirigit per Darío Facal amb música en viu. Tot un ‘collage’ escènic  en el qual els actors interpreten en directe rock, heavy, jazz i òpera. Iria del Río en el rol de ‘Madame de Tourvel’, Mariano Estudillo com el ‘Caballero Danceny’, la sorprenent i joveníssima Lucía Díez interpretant a ‘Cécile de Volanges’ i Lola Manzano donant vida a ‘Madame de Volanges’ completen el repartiment de Las amistades peligrosas.

    Durada: 1 hora i 40 minuts aprox.

    No recomanada per a menors de 16 anys

  • Pels pèls

    Teatre Condal

    Pels pèls és una obra de teatre poc convencional. Una comèdia, un thriller i un reality show, barrejats, segons el seu director, Abel Folk. Són tres vessants que es combinen en la versió que fa Guillem-Jordi Graells d'un clàssic de la comèdia contemporània: Shear Madness, de l’alemany Paul Portner (1925–1984), la peça de teatre no musical amb més continuïtat de la història. En cartell a Boston, Estats Units, des de finals dels setanta. "Pels pèls" és la història d'un assassinat, comès en una perruqueria, que implica els seus sis protagonistes; el perruquer, la seva ajudant i els quatre clients. I per resoldre el cas, el públic juga un paper actiu, ajudant als Mossos d'Esquadra encarregats de solucionar el crim a la versió catalana, a trobar el culpable. I en cada sessió l'assassí pot ser un personatge diferent. Per això, la força de l'obra resideix en la improvisació dels actors i la seva interrelació amb el públic, que es converteix en un personatge actiu.

    Durada: 1 hores i 50 minuts aprox. (entreacte inclòs)

  • L'última trobada

    La Villarroel

    Dos homes que de joves havien estat amics inseparables, es retroben després de 41 anys de no veure’s, per resoldre un secret que hi ha entre ells. Durant aquests 41 anys un d’ells ha viscut a l’Extrem Orient i l’altre no s’ha mogut de la soledat del seu castell a la remota Hongria. Però d’alguna manera tots dos han resistit, tots dos sabien que havien de tenir aquesta última trobada. Aquest duel en què utilitzaran com a armes els records. Per trobar la veritat d’un conflicte sobre el què han estat pensant durant 41 anys.

    Durada: 1 hora i 20 minuts

  • Pluto

    La Latina - Madrid

    Pluto, el dios del dinero, va cantando ciego por las calles. Está triste porque no sabe a quién se da. Quisiera repartirse con justicia entre toda la gente honesta… Los que no lo tienen lo reclaman, y los que ya lo tienen no lo quieren soltar. Pero Crémilo, un agricultor arruinado, le devuelve la vista. Y empieza la fiesta. Un sueño para unos, una pesadilla para otros…

    Pluto, es la historia de una utopía, del sueño del reparto justo de la riqueza, del dinero, es decir de Pluto. Ahí es nada. Ya le preocupaba a Aristófanes en el siglo IV antes de Cristo. Le preocupaba en un país mediterráneo donde la democracia perdía pie. Donde la corrupción de sus políticos era alta, alto el nivel de pobreza y baja, muy baja, la posibilidad de conseguir al menos un plato de lentejas. Donde algunos ciudadanos se hacían esclavos para trabajar y así poder comer… Atenas hace ahora 25 siglos. Aristófanes no es nuestro contemporáneo, nosotros somos ahora contemporáneos de Aristófanes.

    Si el humor nos democratiza porque la risa sana nos hace perder el sacrosanto respeto a los dogmas sociales, Pluto es humor del bueno porque además nos hace reflexionar. Un humor ácido, satírico, deslenguado, que nos invita a la fiesta. A la fiesta de la utopía. Una fiesta donde la pobreza esté erradicada y la riqueza, es decir Pluto, lejos de abusos, de exclusiones, de trampas, de mentiras… ¿Se imaginan? Magüi Mira