EL TEATRE ÉS LA NOSTRA MANERA D'ENTENDRE EL MÓN

ALS NOSTRES TEATRES

  • Fedra

    Teatre Romea

    Fedra, enamorada del seu fillastre Hipòlit i empesa per la seva confident, Enona, confessa la seva passió. Ferida pel rebuig d’Hipòlit, ella no pot amagar el seus sentiments davant del seu espòs i rei d’Atenes, Teseu.
    Colpida per un profund sentiment de culpa, Fedra s’endinsa en un infern personal. La seva passió desbordant i irrefrenable la conduirà, a ella i a la resta de personatges, a un tràgic destí.
    Racine compon en aquesta tragèdia un retrat profund, apassionant  i colpidor del desig i de la sexualitat femenines.
    Sergi Belbel

    Durada aproximada: 2 h (sense entreacte)

  • Prendre partit

    Teatre Goya

    Berlín, 1946, una ciutat destruïda com a conseqüència de la guerra. Destrucció, desorientació, mort; la fi d’una etapa. Assistim als prolegòmens i investigacions preparatòries per al judici que durà a terme la Comissió Anti-nazi per als Artistes. El comandant Steve Arnold rep l’encàrrec d’investigar les implicacions del director d’orquestra Wilheim Furtwängler acusat de col·laboracionisme amb el règim nazi durant la II Guerra Mundial.

    El text aborda l’Alemanya post-nazi de 1946 i pretén involucrar a l’espectador com a part i testimoni d’un judici obert que presenta dues actituds absolutament oposades davant la terrible realitat política del Tercer Reich.

    L’autor ens col·loca davant l’eterna confrontació entre cultura i poder, entre art i política.

    I ens convida a “prendre partit”.

    Durada: 1 hora i 50 minuts (sense entreacte)

  • Pels pèls

    Teatre Condal

    Pels pèls és una obra de teatre poc convencional. Una comèdia, un thriller i un reality show, barrejats, segons el seu director, Abel Folk. Són tres vessants que es combinen en la versió que fa Guillem-Jordi Graells d'un clàssic de la comèdia contemporània: Shear Madness, de l’alemany Paul Portner (1925–1984), la peça de teatre no musical amb més continuïtat de la història. En cartell a Boston, Estats Units, des de finals dels setanta. "Pels pèls" és la història d'un assassinat, comès en una perruqueria, que implica els seus sis protagonistes; el perruquer, la seva ajudant i els quatre clients. I per resoldre el cas, el públic juga un paper actiu, ajudant als Mossos d'Esquadra encarregats de solucionar el crim a la versió catalana, a trobar el culpable. I en cada sessió l'assassí pot ser un personatge diferent. Per això, la força de l'obra resideix en la improvisació dels actors i la seva interrelació amb el públic, que es converteix en un personatge actiu.

    Durada: 1 hores i 50 minuts aprox. (entreacte inclòs)

  • El crèdit

    La Villarroel

    En el nostre civilitzat món, quan necessites diners vas al banc i demanes un crèdit. Si no te’l concedeixen te’n tornes cap a casa, capcot, pensant que les coses estan molt malament, que els temps han canviat, que el crèdit no flueix… Però potser avui no. Potser avui, quan et deneguin el crèdit no te n’aniràs cap a casa amb la cua entre les cames com un xaiet. Potser avui miraràs el director de l’oficina als ulls, posaràs les cartes sobre la taula i li diràs que avui ets tu qui té la paella pel mànec i que si no et dóna els diners penses emprendre mesures de força, mesures realment potents. Res violent, valgui’m déu, això no, però avui, si el senyor director no afluixa els quartos, iniciaràs una acció definitiva que convertirà la seva vida en una catàstrofe.

    Durada: 1 hora i 20 minuts (sense entreacte)

  • El eunuco

    La Latina - Madrid

    Imagínate en Atenas. Un joven fogoso con las hormonas alborotadas. Se enamora de una esclava. La esclava, lo es de una cortesana. La cortesana tiene un amante. El amante es el hermano mayor del joven fogoso, que quiere hacerle un regalo. A la cortesana. Por eso, le compra un eunuco. Pero aún no se lo ha dado. El joven se entera. De lo del regalo, de lo del eunuco. Y, como acceder a la casa de la cortesana para poder enamorar a la esclava, tarea fácil no es, decide suplantarlo, reemplazarlo. Al eunuco. ¿Te lo imaginas? Imagínatelo. Y, a todo eso, ahora añádele un criado que no quiere, y una criada que no se entera, y un soldadete enamorado de un generalete, y un generalete que no sabe, que duda, que si carne que si pescado, y un cilindro, – bueno, no, un cilindro no. Un hombre, pobre, que así se llama, Cilindro–, y pasillos, súmale muchos pasillos.

    ¿Lo tienes?... ¡Bien!... Pues, si llegados a este punto, aún no tienes la cabeza hecha un lío, ahí va el acertijo: Todo esto, junto... ¿qué es?... Va, te damos una pista...

    Drama, no es. Solución: El eunuco, de Terencio. Esta vez en una versión divertida, trepidante y felizmente libre de Jordi Sánchez y Pep Anton Gómez. Nueve personajes enloquecidos por el amor, el dinero, la pasión, el orgullo, los celos y los equívocos (¡tantos equívocos!). Nueve personajes, sí. Y otras tantas historias que se entrecruzan en un montaje que transita sin rubor por el teatro clásico grecolatino y el musical, la comedia de situación y el vaudeville. Nueve personajes, otras tantas historias y un ritmo endiablado en lo que pretende ser y será toda una fiesta de principio a fin.