MÉS DE 30 ANYS ENTENENT EL MÓN DES DEL TEATRE

ALS NOSTRES TEATRES

  • Eva contra Eva

    Teatre Romea

    Dues actrius de generacions diferents han d’interpretar un mateix personatge.

    Eva contra Eva és una comèdia inspirada en el clàssic All about Eve, de Joseph L. Mankiewicz. Dues actrius, de dues generacions ben diferenciades, han d’interpretar un mateix personatge. En aquesta coincidència topen dues maneres d’entendre la vida i la professió. L’actriu més jove lluita per aconseguir l’oportunitat de donar-se a conèixer. L’actriu més gran s’esforça per no permetre que el pas dels anys la faci desaparèixer dels escenaris. Però això no les converteix necessàriament en enemigues, sinó que tenen mirades complementàries i poden aprendre l’una de l’altra, sense cap necessitat de destruir-se.  Se n’adonaran o acabaran devorant-se?

    Els cinc personatges d'Eva contra Eva (el director, el crític, la representant i les dues actrius) fan servir el teatre per parlar de la vida i la vida per parlar del teatre. S’entreguen a aquesta professió amb tanta intensitat i devoció que sovint perden la capacitat de riure’s de si mateixos. I és en l’excessiva transcendència que atorguen a les seves vulnerabilitats, que es converteixen en meres vanitats, on rau la comèdia. Shakespeare deia que l’objectiu del teatre és posar un mirall davant dels espectadors per poder-hi reflectir les virtuts i els defectes de cada època. Tant de bo al mirall que ofereix Eva contra Eva puguem veure algunes de les nostres imperfeccions contemporànies amb un somriure a la cara.

  • Escape Room

    Teatre Goya

    Dues parelles d'amics de tota la vida queden per fer un escape room al barri d'Hostafrancs, on recentment s'ha trobat, en un contenidor, el cadàver d'un home esquarterat...  Els quatre amics es pensen que els espera un joc divertit per passar l'estona, posar a prova la seva intel·ligència i riure una miqueta. Però tan bon punt la porta de l'habitació es tanca hermèticament al seu darrere i comença el compte enrere, comencen a passar coses estranyes.
    Sortir d'aquell “escape room” no serà gens fàcil, i el joc es convertirà en un infern que posarà a prova la seva amistat fins a límits insospitats. Encara que no ho sembli, això és una comèdia... una comèdia de por!

  • El pare de la núvia

    Teatre Condal

    En Francesc Ramon Pujols-Pinyol, mestre galeter i artífex de la marca global de les Galetes Pujols-Pinyol, està d'enhorabona. La Meritxell, la seva única filla, està a punt de casar-se amb el Bernat, un noi com cal i que és la nineta dels ulls d'en Francesc Ramon. El gendre ideal.

    Endut per l'emoció, el Francesc Ramon ha organitzat el “bodorrio” del segle. Ha convidat a amics, coneguts i desconeguts, contractat a la millor companyia de circ per a la canalla, l’orquestra simfònica més important de casa nostra per amenitzar la vetllada i l’empresa de pirotècnia més reconeguda del país per a la traca final.

    Però tot agafa un gir inesperat quan, el dia abans del casament, en Francesc Ramon descobreix amb espant que la mare del seu futur gendre va ser una antiga amant seva i que va parir al Bernat, el seu futur gendre, nou mesos després de la seva última infidelitat… El pitjor malson del Francesc Ramon és a punt de fer-se realitat: i si resulta que els nuvis són també germans?

  • La gavina

    La Villarroel

    Parlar sobre amor i teatre.

    Tres actrius, dos actors i un dramaturg/director parlant dels seus desitjos i el seu amor pel teatre. O potser d’una mare i un fill que malgrat estimar-se no es troben i es fan mal. O potser de la història del que volem i mai aconseguim. O potser de l’amor entre dues persones de diferents generacions. O potser del primer amor escapçat. O potser de la frustració de no quedar mai content amb el fet creatiu. O potser de la lluita amb el desig. O potser de la por de fer-nos grans i anar desconnectant del que ens envolta. O potser dels milers d’amors no correspostos de la humanitat. O potser de la història de com carregar-se un amor. Morir, estimar i fer teatre.

    APUNTS PER UN A CONTE CURT:
    A LA VORA D’UN LLAC VIU DES QUE ERA PETITA UNA NOIA JOVE,
    MOLT BONICA,
    INTEL·LIGENT.
    AQUESTA NOIA S’ESTIMA EL LLAC
    I ÉS FELIÇ
    I LLIURE
    COM UNA GAVINA.
    PERÒ HI ARRIBA CASUALMENT UN HOME,
    LA VEU,
    I PER FER ALGUNA COSA LA MATA,
    MATA LA GAVINA.