Àfora

“Seré el teu mirall” Premi Santa Eulàlia 2023
“Barcelona no és Londres, ni París, ni Nova York. Aquestes ciutats es poden permetre el luxe de ser localistes: ningú no els farà cap retret. Barcelona, en canvi, passa temporades en què no s’agrada gens. Em sembla que hi ha poques ciutats al món occidental que es mirin tan sovint al mirall i es preguntin si són més boniques que Blancaneu, les grans ciutats no es fan mai aquestes preguntes. Quan no s’agrada gens, fa com les noies que han estat boniques i es reclouen a casa perquè ningú no els vegi els estralls de la decrepitud. D’altres vegades, en canvi, es revifa i es torna restauradora. Aleshores es fa líftings per tot arreu.”

Això deia Montserrat Roig en el seu llibre Barcelona a vol d’ocell.
Explica molt bé uns quants dels trets característics de Barcelona, una bona part derivada del fet de ser la capital d’una nació sense estat. Seré el teu mirall està situada al 2003, just abans d’un d’aquests moments catàrtics barcelonins: el Fòrum de les cultures. És una novel·la protagonitzada per dos homes que es volen redimir, i que per aconseguir-ho expremen Barcelona, la manipulen, la violenten i alhora li demanen recer. Egoistes, volen que Barcelona els tregui les castanyes del foc. És possible que algú que va enlletgir i degradar Barcelona, es vulgui redimir abans de morir? I que ho faci, diguem-ne, destruint? Sí, destruir per tal d’expiar; per redimir-se a un mateix i, de passada, redimir la ciutat franquista, grisosa, corrupta que, tornant a parafrasejar Montserrat Roig, no s’agradava gens. Barcelona, com Catalunya, és seny i rauxa. Com aquesta novel·la.
Lluís-Anton Baulenas.

Amb Lluís -Anton Baulenas Autor, Arnau Vilardebò i Xavier Ripoll (actors), Marta Domingo (actriu), Antònia Monserrat i Joan Celma (llaüt) i Gal·la Celma (soprano)  i les intervencions de Vicenç Altaió (agitador cultural i escriptor) i Eduard Tàpias (psicòleg).

El meu cos…, braços, mans, coll i pit estan coberts de tatuatges i, per afinitat, m’és impossible evitar que em vingui a la memòria aquell home protagonista d’un conte de Ramón Gómez de la Serna, que tenia la mania de tatuar-se i al qual els metges sabien situar els seus dolors com no se situen sobre cap malalt: “el mal el té vostè en les noces dels elefants…”.

8 narradors es pugen a l’escenari del Teatre Romea per a contar una història.
Són històries que parlen de Barcelona per a gent de Barcelona.
Cada narrador és una persona que “construeix” la ciutat, que es posiciona a favor
de la ciutat i ofereix oportunitats a la ciutat.
Els narradors «defineixen» Barcelona, no la del passat, sinó la que s’està fent
enmig de les dificultats.
Relats que realcin l’ànim de la ciutat.
Volem un cop de vida.
És un esdeveniment l’eix del qual és representar la vitalitat des de baix.
(Ja que la vitalitat des de dalt es perd en els núvols…)

“De què ens serveix, la veritat, si ens és insuportable?”

“És tanta la resistencia humana a acceptar la pròpia extinció. Espero que Déu ens miri amb pietat, que li fem certa gràcia”

“Entreveig finals, grandiloqüentso esllanguits, però sempre inevitables. L’únic que no en sé calibrar és l’abast.

Soc jo sola qui s’ofega? O és només la nostra família? ¿O és tota l’espècie humana? ¿O és el planeta Terra?”

“Mai no havia pensat que, quan cau un sistema, els ritmes de caiguda no són uniformes.

Entre els qui fan com si res i els qui lluiten per la supervivència hi ha tots els matisos de la desorientació”

Extractes de la novel·la d’Ada Castells “Solastàlgia”, que sortirà al febrer del 2023 amb L’Altra Editorial

Solastàlgia és un neologisme que descriu una forma d’angoixa emocional o existencial causada pel canvi climàtic.