Com t’autodefiniries com a espectador/a de teatre? Què t’agrada, què no? Quins tipus d’espectacles t’agraden? Quines “manies” tens? Quins hàbits? Amb qui acostumes a anar-hi?
Em definiria com un espectador crític, però a l’hora entregat. Penso que la literatura és una grant font de saviesa i m’encanta beure’n els clàssics tot llegint-los. Em passa el mateix amb el teatre. Penso que és una gran eina per transformar i millorar el món que ens envolta.
M’encanta anar a veure obres que t’interpel·len, que t’emocionen, que no et deixen indiferent. M’agrada el drama, la crítica social, els grans clàssics adaptats; però també la comèdia elaborada, ben treballada, amb moralina. No sóc gaire amant d’anar a veure monòlegs, però sí que he anat a veure algunes comèdies que en guardo molt bon record, com T de tendresa, per exemple.
També m’agraden els musicals en petit i gran format. Un valor afegit que valoro molt, valgui la redundància, és que a les obres hi hagi la música en directe. No només les veus dels artistes, sinò dels instruments també. Li dona més mèrit perquè té més risc, però també més autenticitat. I per últim, m’agrada anar a tot tipus de teatres, més comercials i més petits. Perquè tot té el seu encant i perquè penso que s’ha d’ajudar a tothom. Així com també per recolzar les noves fornades atrevides i de qualitat que surten de tant en tant, com La Calòrica.
Tinc la costum d’apuntar-me les frases que m’agraden al mòbil. Fins i tot, de vegades relaciono conceptes de les obres amb d’altres que tinc al cap i em sorgeixen noves idees. Acostumo a recomanar moltíssim les obres que penso que valen la pena i, com que tinc diferents zones d’influència, sempre hi acaba anant algú i les comentem. La gent acostuma a preguntar-me coses de teatre i m’encanta que em vegin amb aquest rol.
Com a mania, si no hi ha seients al costat del passadís i a les primeres files no vaig al teatre, no suporto la mala visibilitat o veure l’obra des de lluny.
Acostumo a anar-hi amb la meva parella. Tot i que sovint també hi anem amb amics. Amb la família vaig instaurar la tradició nadalenca que per Sant Esteve anem a dinar a Barcelona i a veure una obra de teatre.
Quines altres activitats culturals, més enllà del teatre, practiques habitualment?
Llegir molt. Activitats relacionades amb educació: congressos, ponència, formacions… Viatgem amb la parella un parell de cops l’any per fer turisme. I també m’agrada molt formar-me en l’àmbit més d’interioritat i espiritualitat. Res de sectes, al contrari, obrir la ment per descobrir noves perspectives de diferents tradicions de saviesa per alimentar la meva curiositat de les grans qüestions de la vida amb personatges inspiradors com Victor Frankl, Pere Casaldàliga, Tolstoi, Xavier Melloni, Raimon Pannikar…
Quin és el millor record que tens d’un espectacle del Teatre Condal?
No ho dic per ser pilota perquè no hi guanyo res dient això, però per mi el millor moment va ser la reunió que vam tenir com a Consell de Públics amb el Pepe i el Dani al bar del Condal. He sigut president de la Penya del Barça del meu poble 7 anys, molts anys capità de l’equip de futbol, ara en porto 6 a l’equip directiu de l’escola. Sé els mal de caps que comporta organitzar esdeveniments i les dificultats amb les que et pots trobar, la pressió, els entrebancs i també la satisfacció/frustració depenent de quins són els resultats.
Per aquest motiu em va encantar aquell moment. Estar a dins del teatre, coneixent els intríngulis del teatre, poder parlar amb el Dani i el Pepe i que t’expliquessin tota mena de detalls de la programació i el funcionament de la sala… em va encantar. Potser també perquè porto un actor frustrat dins meu i estar allà amb tots vosaltres semblava un actor més… Ves a saber!
Com a obra, tinc el record d’anar a veure El màgic d’Oz i disfrutar com un nen petit, relacionant conceptes que de petit no era capaç d’associar. Em va encantar la posada en escena, els artistes (fan absolut de Mercè Martínez), el tema de les llums i el so, les cançons, la interacció amb el públic… tot.
I dels altres teatres de Focus (Teatre Romea, Teatre Goya, La Villarroel)?
De La Villarroel m’encanta la seva distribució d’espai. El fet que l’escenari quedi al mig, enfonsat entre les dues grades, fa que t’endinsis més a l’obra. El primer dia que hi vaig anar va ser molt especial. Feia poc ho havia deixat amb la primera nòvia i vaig convidar la meva família a veure Marits i Mullers del Woody Allen…
Del Romea en tinc un mal record perquè vaig convidar a la família per anar a veure Puertas Abiertas perquè hi sortia la Cayetana Guillén Cuervo i me la van tirar pel cap. No els va agradar perquè no era molt comercial, tot i que a mi i a la meva mare ens va agradar…
I finalment del Goya, en guardo molt bon record d’Una teràpia integral. Vam anar amb una parella d’amics i ells la van trobar superficial i a nosaltres ens va encantar. És lo maco del teatre, que cadascú treu les seves pròpies conclusions. Després jo li vaig regalar al meu germà perquè hi anés amb la seva parella (són molt capitalistes) perquè reflexionessin una mica, però diria que no ho van fer.
Quines expectatives tens d’aquesta temporada del Teatre Condal? Què destacaries dels espectacles programats? Què és el que més t’ha sorprès? Què és el que més ganes tens de veure?
Pensava que el Condal tenia una visió més comercial, més lleuger, d’un teatre que no et fa pensar tant. I amb les obres que he anat a veure aquest any he de dir que m’ha sorprès positivament. Alan per exemple és brutal, el tema que toca i des de la perspectiva que s’explica i els artistes principals són molt bons. I Un amor particular també estava molt bé, els girs que té, com empatitzes amb el noi, la música en directe i les seves veus, sobretot la de la noia, i la seva moralina.
En canvi, La noche de los muertos vivientes, segons el meu punt de vista, es veu el bon fer del Dani Anglès com a expert en músicals i espectacles i tot el show que envolta a l’obra està molt ben elaborat. Però l’obra en sí és fluixa.
El que tinc més ganes de veure és Escape Room 2. Tot i que sigui comercial, sé que segurament ens agradarà per anar amb la meva parella i tinc ganes de fer una proposta al claustre de l’escola per anar-la a veure un dimecres o un dijous per fer cohesió de grup. Els hi volia proposar per anar amb La noche de los muertos vivientes, però vaig preferir no fer-ho. Una companya hi va anar i em va dir que tampoc li va agradar.
Amb quins 3 valors associes l’experiència d’anar al Teatre Condal?
Alegria/diversió.
Superació.
Reflexió.
Quina és la teva principal motivació per ser membre del Consell de Públics del Teatre Condal?
Tot el que sigui relacionar-me amb el teatre m’encanta. Poder anar a veure obres gratis i a més a primeres files és genial! També m’agrada molt poder parlar amb en Pepe i en Dani perquè m’expliquin detalls que sense ells no sabria mai.
Seria un somni participar en alguna obra com a extra, figurant o dir alguna frase. Seria la bomba!
Per a què creus que pot servir el Consell de Públics?
És una molt bona iniciativa per crear sinèrgies amb els aficionats del teatre i fer-los partícips del procés. A més a més, aquestes propostes acostumen a fidelitzar clients i que augmenti el boca-orella, fer taca d’oli. Provoca que la persona del Consell de Públics tingui un sentiment de pertinença amb el teatre. A mi el Condal abans ni fu ni fa; ara li tinc una estima especial. El fet de conèixer als responsables, detalls de la programació i l’espai, fa que el teatre Condal “sigui més teu”.
A més a més, penso que l’opinió de les persones que el formen, sense ser professionals, poden ajudar a millorar futurs espectacles amb les seves crítiques constructives.
Què creus que pots aportar com a membre del Consell de Públics?
Crítiva proactiva per millorar tot el que es pugui, fer d’altaveu en els meus diferents cercles d’influència. També podríem estudiar la possibilitat de fer com un conveni amb les 26 escoles FEDAC per acostar el teatre a les escoles i viceversa de diferents maneres.