“Seré el teu mirall” Premi Santa Eulàlia 2023
“Barcelona no és Londres, ni París, ni Nova York. Aquestes ciutats es poden permetre el luxe de ser localistes: ningú no els farà cap retret. Barcelona, en canvi, passa temporades en què no s’agrada gens. Em sembla que hi ha poques ciutats al món occidental que es mirin tan sovint al mirall i es preguntin si són més boniques que Blancaneu, les grans ciutats no es fan mai aquestes preguntes. Quan no s’agrada gens, fa com les noies que han estat boniques i es reclouen a casa perquè ningú no els vegi els estralls de la decrepitud. D’altres vegades, en canvi, es revifa i es torna restauradora. Aleshores es fa líftings per tot arreu.”
Això deia Montserrat Roig en el seu llibre Barcelona a vol d’ocell.
Explica molt bé uns quants dels trets característics de Barcelona, una bona part derivada del fet de ser la capital d’una nació sense estat. Seré el teu mirall està situada al 2003, just abans d’un d’aquests moments catàrtics barcelonins: el Fòrum de les cultures. És una novel·la protagonitzada per dos homes que es volen redimir, i que per aconseguir-ho expremen Barcelona, la manipulen, la violenten i alhora li demanen recer. Egoistes, volen que Barcelona els tregui les castanyes del foc. És possible que algú que va enlletgir i degradar Barcelona, es vulgui redimir abans de morir? I que ho faci, diguem-ne, destruint? Sí, destruir per tal d’expiar; per redimir-se a un mateix i, de passada, redimir la ciutat franquista, grisosa, corrupta que, tornant a parafrasejar Montserrat Roig, no s’agradava gens. Barcelona, com Catalunya, és seny i rauxa. Com aquesta novel·la.
Lluís-Anton Baulenas.