Una madre és un viatge emocional que parteix d'una trobada familiar entre Amàlia, una dona ja gran, i els seus tres fills en un moment crucial de la vida. Però no és només això: és sobretot el retrat del vincle en totes les facetes. Hi ha aquí una confluència de comptes pendents acumulats entre els germans que l'obra transforma en present i també hi ha ganes de veritat, que allò que no s'ha dit en anys de proximitat i experiència comuna, ressoni i sani. Hi ha, sobretot, anhel sincer d'alleujament.
Des que va començar el seu camí a la ficció vaig saber que, com ja havia passat amb La Isla del Aire i la seva adaptació teatral, aquesta família era material d'escenari. Són tots ells massa corporis, massa reals, tanta vida no podia quedar-se tancada al paper. Vaig saber també que per fer el salt a escena necessitava un company d'escriptura que sabés convertir totes les vulnerabilitats que aquí s'entrecreuen en una experiència única. Juan Carlos Rubio era la persona, l'única que ho podia fer. Treballar amb ell en el text ha estat enriquir, sumar i descobrir matisos nous que multipliquen el ressò de la petjada que aquesta família deixa en qui s'hi acosta.
Ningú excepte ell podia dirigir Una madre, perquè per això cal ser família. I ell ja ho és.
Alejandro Palomas