Com t’autodefiniries com a espectador/a de teatre? Què t’agrada, què no? Quins tipus d’espectacles t’agraden? Quines “manies” tens? Quins hàbits? Amb qui acostumes a anar-hi?
Em fascina el teatre i altres arts escèniques. M’agrada el teatre que em faci vibrar, reflexionar, sortir amb més preguntes de les que em plantejava abans d’entrar, que m’emocioni, que em faci oblidar del temps, que m’ajudi a veure la vida des d’una nova perspectiva. M’agrada el teatre que tracti un tema que m’atregui. En general, no m’agraden els musicals. Tinc la mania d’asseure’m a la primera fila sempre que puc a les sales on resulti còmode fer-ho. Si la primera fila de la platea és incòmoda, busco la de l’amfiteatre. No m’agrada esquivar el cap de l’espectador al davant!! Ja, ja, ja. Acostumo a anar amb un grup d’aficionades del meu poble i també estic en diversos grups de WhatsApp a Barcelona on organitzem sortides al teatre amb posterior tertúlia prenent alguna cosa. No m’importa anar-hi sola però prefereixo anar-hi en grup.
Quines altres activitats culturals, més enllà del teatre, practiques habitualment?
Canto en una Coral, vaig estar en un grup de teatre terapèutic, participaré en una actuació de ball de la festa de Nadal municipal, estic fent un curs d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès, assisteixo a un taller de tertúlies artístiques (pintura, escultura , arquitectura…) i a un altre d’audicions musicals, i formo part de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements del poble. I, com a espectadora, vaig al cinema evitant les pel·lícules “comercials”. Prefereixo sales com els Verdi, Girona, properament el Texas. Assisteixo a un cinefòrum a Barcelona. També m’agraden els espectacles de dansa. I algun concert de música clàssica de tant en tant. I alguna òpera molt de tant en tant.
Quin és el millor record que tens d’un espectacle de La Villarroel?
La fascinació de veure (a primera fila, “of course”) l’obra Cost de Vida gaudint del treball corporal dels actors. Impressionant!!
I dels altres teatres de Focus (Teatre Romea, Teatre Goya, Teatre Condal)?
A La isla del aire em vaig “reconciliar” amb Núria Espert. Com que el teatre clàssic no és dels meus favorits, és una actriu que sempre m’ha semblat una mica distant respecte de l’obra. No obstant això, era el personatge més fresc i natural. Com a enamorada de Menorca em va atreure des del primer moment.
Quines expectatives tens d’aquesta temporada de La Villarroel? Què destacaries dels espectacles programats? Què és el que més t’ha sorprès? Què és el que més ganes tens de veure?
Espero gaudir tant com la temporada passada en què vaig assistir pràcticament a tots els espectacles. Els d’aquesta temporada són força dispars entre sí, cosa que em sembla molt atractiva. El fet d’estar al Consell augmenta la curiositat per cadascuna de les propostes, ja que les veuré des d’una altra perspectiva i amb la influència dels altres membres del Consell. M’ha sorprès (i agradat) que es repeteixin obres ja representades, com Amèrica i L’illa deserta. Totes dues em van encantar quan les vaig veure. Tinc ganes de veure Conspiranoia perquè el tema el visc molt intensament (amb els “chemtrails”). Sento curiositat per veure com es planteja el conflicte.
Amb quins 3 valors associes l’experiència d’anar a La Villarroel?
Provocació.
Aprenentatge.
Reflexió.
Quina és la teva principal motivació per ser membre del Consell de Públics de La Villarroel?
Conéixer més a fons les obres programades. Aprendre amb les opinions dels altres membres. Tenir l’oportunitat de presenciar aspectes de cada proposta (assajos oberts, informació directa dels responsables de la programació, explicacions sobre l’escenografia, el càsting, etc.) que no coneixeria altrament.
Per a què creus que pot servir el Consell de Públics?
Per proporcionar feedback des del punt de vista de persones amants del teatre. Persones que no som professionals (com els crítics o els altres actors, p.e.) que manifestem com ens ha fet sentir una funció sense tenir en compte la part tècnica.
Què creus que pots aportar com a membre del Consell de Públics?
La sinceritat del punt de vista de l’espectadora que admira gairebé tot el que passa sobre un escenari. L’experiència d’haver participat en projectes artístics (ball, teatre, cant) com a aficionada, cosa que em permet valorar la dificultat de cada proposta. I també la perspectiva emocional del que em fa sentir l’obra.